Aquest matí hem acompanyat a SOS-GentGran en la manifestació mensual per continuar demanant una sanitat pública i de qualitat i per denunciar la situació de la Residència Ramon Berenguer, a més de les reivindicacions (per desgràcia) habituals.



Aquest matí hem acompanyat a SOS-GentGran en la manifestació mensual per continuar demanant una sanitat pública i de qualitat i per denunciar la situació de la Residència Ramon Berenguer, a més de les reivindicacions (per desgràcia) habituals.



El treball, anteriorment sinònim d’una vida digna i estable per la majoria, avui significa mantenir-se en la precarietat. En aquest context de desigualtat creixent ha emergit el pobretariat, un sector de la classe treballadora que, tot i tenir feina i ingressos, viu en la pobresa material.
El llibre de Vidal reivindica l’existència de la classe treballadora i la vigència i necessitat de propostes polítiques de classe. Recorda que no ha desaparegut sinó que ha estat fragmentada i és profundament heterogènia: «Nativa o estrangera, la mateixa classe obrera?» i «Un sol poble» formen part d’una discussió necessària, de la mateixa manera que diferenciar la situació de la dona treballadora o el jovent. L’obra també aborda qui és classe treballadora avui i es diferencia classe, consciència de classe i consciència política.
Més en concret, “Pobretariat” analitza amb precisió com s’ha construït la precarietat laboral a través de contrareformes laborals i canvis en la producció i el treball, factors que han perpetuat una despossessió sistemàtica de drets. Aragonés defensa la necessitat d’una resposta política emancipadora, allunyant-se de l’esquerra rància que no vol totes les lluites i dels sectors progressistes que no volen que la classe formi part de les lluites.


És imperatiu moral fer boicot a Israel . Cal que tots els governs, el d’aquí i el de Madrid, prohibeixin tot comerç i aturin qualsevol relació diplomàtica amb l’estat sionista genocida d’Israel. Volem fets, no paraules!!
Visca Palestina lliure!!



Cinc famílies d la PAHV estan pateixen assetjament immobiliari greu. Els han tallat l’aigua de la llar condemnant-les a viure una situació d’extrema precarietat. I l’Ajuntament de Gramenet no reacciona ni escolta. Diem prou a la vulneració sistemàtica de drets q patim la classe treballadora!




Aquest matí ens acompanyat de nou a SOS-Gent Gran a la Plaça de la Vila, on entre altres assumptes, s’ha tornat a explicar la pèssima situació que pateixen actualment els residents de la Residència Ramon Berenguer i els seus familiars, amb greus errades de procediment i falta de recursos, i a exigir solucions. Vergonya!




Avui hem celebrat el Dia dels Treballadors als carrers de Gramenet. Per reivindicar els nostres drets laborals i socials com a classe, i com a poble. Contra la guerra i el capital. Persistim!

Ja som a la Plaça de la Vila celebrant el Sant Jordi d’enguany amb un munt de llibres superinteressants de Manifest i Tigre de Paper! Hi serem tot el dia. Apropa’t!!

Memòria, història i lluita aquesta tarda reivindicant la memòria de Manuel Fernández Márquez, treballador de la construcció assassinat el 3 d’abril del 1973 a la Tèrmica del Besòs. Un espai on també hem pogut debatre sobre el moviment obrer i veïnal a l’època.


En acabar, hem volgut seguir reivindicant la seva figura precisament tapant la presència als nostres carrers de Ferran Valls i Taberner, qui va ser un dels principals col·laboradors i justificadors del règim franquista durant la Guerra Civil i la dictadura.
Moltes gràcies als historiadors Manuel Marquez i Jose Miguel Cuesta per acompanyar-nos en aquest acte de memòria històrica.
Ahir SOS-GentGran va denunciar la llei de seguretat ciutadana (llei “mordassa”) x la multa arbitrària de 1200€ al portaveu de COESPE en la mobilització davant el Congreso.
També vam reclamar de nou una auditoria dels comptes de la SS i la 2a residència. Seguim.




Cada dia ha de ser #8M fins conquerir l’igualtat real envers els homes en les condicions de vida (sostre de vidre, precarietat econòmica…) i en les responsabilitats de cures i de la llar. No és casual que les dones tenen un consum més alt de tranquil·litzants i antidepressius.
Sense oblidar mai que més de 60000 dones van presentar denúncies per violència masclista en un any als Països Catalans.
Queda molt per fer, queda molta lluita, però seguirem sempre lliures i combatives!




