Ahir al matí SOS-Gent Gran va iniciar el desè curs de reivindicacions. De nou a peu de carrer, infatigables.



Ahir al matí SOS-Gent Gran va iniciar el desè curs de reivindicacions. De nou a peu de carrer, infatigables.



Avui hem participat, com cada any, en l’ofrena unitària independentista a Celestí Boada, alcalde republicà afussellat pel franquisme.
Per ell i totes les repressaliades d’ahir i d’avui, per la lluita antifeixista i antiracista, per la defensa del català i per la llibertat dels Països Catalans, el combat és ara!






Ahir vam desplegar diverses pancartes per Gramenet del Besòs i properarem ho farem a les altres ciutats del nostre territori: Badalona i Pla de Besòs. Pancartes que parlen de la nostra terra, del nostre futur, de la nostra llibertat.



Aquest matí també des de Gramenet hem assistit a l’acte de la CUP Nacional on hem renovat la nostra imatge corporativa i hem parlat clar: català, habitatge i un model econòmic per construir el país. Iniciem una nova etapa i seguim alçats: aquí ningú es rendeix!



Aquest matí hem acompanyat a SOS-GentGran en la manifestació mensual per continuar demanant una sanitat pública i de qualitat i per denunciar la situació de la Residència Ramon Berenguer, a més de les reivindicacions (per desgràcia) habituals.



El treball, anteriorment sinònim d’una vida digna i estable per la majoria, avui significa mantenir-se en la precarietat. En aquest context de desigualtat creixent ha emergit el pobretariat, un sector de la classe treballadora que, tot i tenir feina i ingressos, viu en la pobresa material.
El llibre de Vidal reivindica l’existència de la classe treballadora i la vigència i necessitat de propostes polítiques de classe. Recorda que no ha desaparegut sinó que ha estat fragmentada i és profundament heterogènia: «Nativa o estrangera, la mateixa classe obrera?» i «Un sol poble» formen part d’una discussió necessària, de la mateixa manera que diferenciar la situació de la dona treballadora o el jovent. L’obra també aborda qui és classe treballadora avui i es diferencia classe, consciència de classe i consciència política.
Més en concret, “Pobretariat” analitza amb precisió com s’ha construït la precarietat laboral a través de contrareformes laborals i canvis en la producció i el treball, factors que han perpetuat una despossessió sistemàtica de drets. Aragonés defensa la necessitat d’una resposta política emancipadora, allunyant-se de l’esquerra rància que no vol totes les lluites i dels sectors progressistes que no volen que la classe formi part de les lluites.


És imperatiu moral fer boicot a Israel . Cal que tots els governs, el d’aquí i el de Madrid, prohibeixin tot comerç i aturin qualsevol relació diplomàtica amb l’estat sionista genocida d’Israel. Volem fets, no paraules!!
Visca Palestina lliure!!



Cinc famílies d la PAHV estan pateixen assetjament immobiliari greu. Els han tallat l’aigua de la llar condemnant-les a viure una situació d’extrema precarietat. I l’Ajuntament de Gramenet no reacciona ni escolta. Diem prou a la vulneració sistemàtica de drets q patim la classe treballadora!




Aquest matí ens acompanyat de nou a SOS-Gent Gran a la Plaça de la Vila, on entre altres assumptes, s’ha tornat a explicar la pèssima situació que pateixen actualment els residents de la Residència Ramon Berenguer i els seus familiars, amb greus errades de procediment i falta de recursos, i a exigir solucions. Vergonya!




Avui hem celebrat el Dia dels Treballadors als carrers de Gramenet. Per reivindicar els nostres drets laborals i socials com a classe, i com a poble. Contra la guerra i el capital. Persistim!
