El passat dilluns, com sempre, vam acompanyar a SOS-GentGran en la manifestació que vam fer per reivindicar una atenció primària de qualitat, amb recursos suficients i sense llistes d’espera, unes pensions dignes, una 2ª residència de gent gran a la ciutat …i la posada en marxa ja del centre de dia en l’antic col·legi “Miguel Hernández” (edifici ara rebatejat com “Josefina Manresa”)






Respecte aquest darrer punt, tenim alguns comentaris. Per exemple, sobta que a un equipament tant reclamat i necessari (i no només aquest, com es pot veure a la captura, extreta de https://dretssocials.gencat.cat/ca/el_departament/fonseuropeus/social/equipaments ) la Generalitat li doni porta adduint un lacònic “falta de pressupost” (i encara faltaria aclarir encara la part corresponent a la dotació de personal!). Són prou clares, doncs, les prioritats del conseller ex-convergent i per extensió, del govern “republicà” i de les forces polítiques que han donat suport a aquests pressupostos de la Generalitat…

No obstant, la construcció del centre de dia en principi era responsabilitat de l’ajuntament; si més no, això és el que deia l’acord-marc de col·laboració. Però, ¿és realment així? Als pressupostos municipals (https://www.gramenet.cat/fileadmin/Files/Ajuntament/pressupostos/2023/P2023_AD_WEB.pdf) no queda gaire clar perquè, específicament en relació al Miguel Herńandez, només hi consten 214142€ que ingressa Gramepark de part de l’ajuntament i 338341€ de despesa del propi Gramepark, ambdues enunciades ambiguament amb l’epígraf “Gestió edifici dotacional” a les pàgines 166 i 167. I a la propaganda institucional se’ns afirma, però, que les obres ja són una realitat i que costaran 328307€ però aquesta quantitat tampoc apareix als pressupostos municipals. ¿D’on ha sortit, llavors, aquesta quantitat publicitada? ¿Quina és la partida exacta REAL, si n’hi ha?


En definitiva, és una llàstima que enlloc de treballar per aclarir i fiscalitzar aquests aspectes pel bé de tots els colomencs i colomenques, els partits de l’oposició amb representació al consistori s’entretinguin en una baralla dialectal que només aporta cansament i fastigueig a la política: uns per menystenir i menysprear la lluita de SOS-GentGran amb paracaigudistes sobrevinguts, i altres per erigir-se de forma populista en la “garantia” per aconseguir quelcom que no els està a l’abast.
En fi, seguim.
